Retorn

7 del matí. Sona l'alarma del mòbil com si s'hagués d'acabar el món. Deu ser falta de costum, però tinc la impressió de que sona molt més forta que abans de vacances. L'apago de seguida i m'aixeco d'un salt. Em dutxo, m'afeito, menjo alguna cosa ràpida i sorto corrent de casa. Aquest any m'he fet el propòsit d'arribar puntual a la feina i ho vull complir.

Agafo la bici i sortint del parquing me'n adono de que m'he deixat a casa els clips dels pantalons. Merda! Si torno a casa arribaré tard el primer dia. Passo. M'arremango els pantalons i començo a pedalejar. Només em falta el barret de palla per semblar un arrossaire.

Just quan estic a meitat de camí em recordo de que m'he descuidat la samarreta neta per canviar-me a la feina. Merda, merda, merda, merda! Avui em tocarà anar tot el dia pel despatx amb el maillot de ciclista. Sort que és de color taronja elèctric i ningú se'n adonarà.

En arribar a la feina toca saludar a tothom. Gent que com jo comença avui a currar i gent que ja ha perdut el moreno de las vacances. Abans d'obrir la meva màquina ja m'avisen de que revisi el correu, que em trobaré una sorpresa. Oh, oh, comencem forts! A l'hora d'esmorzar no se'n parla d'altra cosa que de canvis a l'empresa: reorganització, trasllats i fins i tot acomiadaments.

Un ambient força estrany per un primer dia de feina.
_